Els alumnes de Cicle Mitjà que hem fet el treball d’investigació d’Història del Dibuix i Tècniques, teníem com a objectiu de treball conèixer l’obra d’un o d’una artista. Vem decidir convidar a uns pares d’alumnes del nostre mateix grup i dissenyar una entrevista per tal de conèixer-los millor i que ens parlessin de la feina que fan com a dibuixants i il·lustradors. Esperem que us agradi.

Entrevista a la Nàdia Khan

La primera convidada va ser la Nàdia Khan (mare d’en Khalil i la Lhasa Viguurs):

L.C.: Des de quan vius a Santa Eulàlia?

N.: Fa 3 anys que hi visc.

J.R.: A on vivies abans?  

N.: Vem viure 10 anys a Argentina. Allà hi va néixer en Khalil i jo vaig néixer a Estats Units.

I.T.: A què et dediques ben bé?

N.: Escric llibres infantils il·lustrats i faig portades de llibres. Il·lustro

J.R.: Què vas estudiar?

N.: Vaig estudiar literatura anglesa i encara estic estudiant.  

A.V.: Quan temps fa que dibuixes i  per què?

N.: Il·lustro des de fa 3 anys però des de petita que dibuixo i per què m’agrada molt fer coses boniques.

J.C.: Quin estil defineix la teva il·lustració?

N.: Jo no dibuixo realista, ho dibuixo més estil còmic, més abstracte.

Y.V.: Quines tècniques utilitzes més i quins programes fas servir?

N.: Dibuixo amb la tauleta i el llapis digital. De programes faig servir el Pro Create i el Photoshoop, entre d’altres.

L.S.: Tens alguna tècnica inventada?

N: Actualment és molt difícil inventar una tècnica, però jo el que faig és fer una barreja de tècniques i fer el meu propi estil. Acostumo a fer il·lustracions a mà i les escanejo per fer una barrera d’analògic i digital.

K.V: En què t’inspires per dibuixar?

N: La meva inspiració és la natura, els animals, les plantes, els ocells, els arbres…

A.V.: En quin projecte estàs treballant actualment?

N: Ara mateix estic fent una sèrie de 3 contes. A Argentina hi ha un programa per la conservació dels boscos i jo l’estic il·lustrant. El primer és dels Chuña, una au tropical autòctona de la zona.

J.G.: Quin ha sigut el teu projecte preferit?

N.: Els meus projectes preferits són aquells que faig amb més gent. Treballar amb gent t’aporta més coneixement, idees, inspiració..

Q.M.: Quina durada tenen els teus projectes normalment?

N.: Depèn, si estic treballant amb altra gent aquell projecte l’acabo més ràpid, però si ho faig jo sola, amb una portada trigo més o menys un mes, però un conte sencer trigo 1 o 2 anys. Igualment dibuixar costa, no és una feina ràpida.

A.V.: T’agradaria ser la millor del món dibuixant?

N.: Si vull ser jo la millor del món dibuixant? No crec que jo pugui ser la millor del món, és molt difícil, depèn de l’estil, i si més no intentaré ser la millor per mi mateixa, millorar cada dia, i ser-ho pels que m’envolten, o pels meus fills…

 

Entrevista a l’Albert Trilla

El següent convidat va ser l’Albert Trilla (també pare de dos alumnes de l’escola) i també vam dissenyar una entrevista perquè ens parlés de la feina que fa com a il·lustrador i pintor.

J.R.: Et podries descriure en 3 paraules?

A.: Una mica massa perfeccionista, mogut i aventurer.

A.V.: A què et dediques ben bé i per què vas decidir dedicar-t’hi?

A.: A part de dibuixar i pintar, perquè em sento més còmode i més relaxat, com que no em puc guanyar la vida pintant i dibuixant, tinc una altra feina, que també m’agrada, però si n’hagués de triar una, preferiria pintar i dibuixar. Jo vaig estudiar mecànica i és al que em dedico, però a part em dedico a pintar i dibuixar perquè és una cosa que vaig començar ja de petit; el meu pare també ho feia i els dissabtes me’n anava amb ell a pintar i anàvem al bosc o per pobles. Des de llavors no he deixat de fer-ho, sigui amb més o menys freqüència. Ja de petit m’anava bé per relaxar-me i sentir-me realitzat.

Q.M.: Quant temps fa que dibuixes?

A.: Jo pintava i dibuixava des de que tenia 2 anys, però a fer-ho millor amb uns 5 o 6 anys perquè jo i el meu pare anàvem a dibuixar a fora.

J.R.: Quina tècnica fas servir més i quina prefereixes?

A.: Bàsicament pinto amb acrílic, una pintura amb base aigua i sobre suport de tela; és amb el que em sento més còmode i que m’agrada més però també faig servir la tauleta quan em demanen coses expressament i que ho requereixen, però molt puntualment.

A.V.: Per quin tipus de projecte utilitzes el format digital?

A.: Doncs bàsicament per coses que s’han d’impressionar i imprimir moltes quantitats, tot i que de vegades, si vull aconseguir un acabat més natural, ho pinto amb pintura i ho digitalitzo després.

J.C.: Què prefereixes fer: retrats o paisatges?

A.: Abans pintava sempre paisatges, però mica en mica he anat canviant, perquè tens ganes d’experimentar coses noves. El retrat és molt complicat i m’hi he sentit segur en fer-ho fins que no he sigut més gran i ara m’agrada més fer retrats, però m’agraden les dues coses.

I.T.: Què prefereixes dibuixar: en blanc i negre o en color, i per què?

A.: M’agrada pintar més en color perquè tens moltes més possibilitats, es pot jugar més, no només amb el clar i el fosc, sinó amb tonalitats de color. Hi ha èpoques que me les he passat pintant amb les mateixes tonalitats de colors, però fent això te’n oblides que les coses tenen llum.

A.R.: Quin quadre va ser el teu primer treball?

A.: Doncs la veritat és que no me’n recordo.. Crec que va ser el castell de Sant Julià de Vilatorta, com a primer que vaig pintar amb pintura.

Y.V.: Quin projecte o quadre ha sigut el teu preferit?

A.: Normalment els últims quadres són els que t’agraden més perquè veus que has evolucionat i et sents més realitzat. Dels quadres que tinc, potser un retrat de la Rosa Parks, però també he pintat en directe, dalt d’un escenari mentre hi ha els músics tocant i han sigut també de les coses que m’han agradat molt.

L.S.: Quanta estona dibuixes al dia?

A.: Massa poc. No ho sé si contar-ho per dies, perquè n’hi ha que me’ls passo sencers dibuixant, però si ho compto, potser serien unes 4-5 hores a la setmana. Malauradament segons l’època de l’any tens més o menys temps. Si tinc un encàrrec hauré de treure les hores de sota les pedres.

J.G.: Quin ha sigut el teu últim projecte?

A.: El meu últim projecte ha sigut el retrat d’en Jordi Cuixart, el president d’una entitat social; és l’última cosa que vaig realitzar.

K.V.: Quants i quins països has visitat per feina?

A.: De fet, per feina només Catalunya.

L.C.: Quina mida fa el teu quadre més gran?

A.: El més gran que he pintat feia una llargada de 5 metres per 2-2,5 metres d’alçada, i va ser durant un espectacle dalt de l’escenari.

Com hi arribaves?

Com d’alçada eren uns 2 metres i mig, hi arribava dret.

A.V.: Els teus pares dibuixen? Han sigut la teva inspiració?

A.: Doncs si, el meu pare dibuixava, però ara pràcticament només pinta. Va ser amb ell que marxant els caps de setmana, anàvem a esmorzar i després a pintar; jugàvem tot el matí. Arrel d’això em va començar a agradar.