Hi ha un espai molt i molt proper a l’escola, just a l’altra banda, al carrer del Pont, una esplanada d’herba amb uns quants arbres i, a la part de dalt, una olivera el presideix.
Els infants, quan hi som, s’omplen de somriures i rialles pujant i baixant molt envelats fent l’avió, fent la croqueta, jugant a l’amagada, passant estones de tranquil·litat collint flors, collint pinyes, amagant-se sota un avet, trobant insectes, contemplant el cel, mirant i escoltant els ocells, seguint amb la mirada o el dit el camí que deixa un avió, construint cases amb trossets de pedra, formigó, pals… jugant a mames, germanetes… fent una cuineta amb terra, herbes, pinyes, fulles… mirant persones que van a fer un tomb, persones que van a l’hort, nenes i nens de l’escola que van a la pista, que van al rieral…
Tant i tant hi anem i tant i tant en parlem que ha nascut la necessitat de posar-li un nom. Li diem: La Baixada de l’olivera.
És un lloc simple, però, per a nosaltres, és ple de vivències, ple de moments especials i molt bonics.
És un lloc meravellós!
