Hi ha un espai  molt i molt proper a l’escola, just a l’altra banda, al carrer del Pont, una esplanada d’herba amb uns quants arbres i, a la part de dalt, una olivera el presideix.

Els infants, quan hi som, s’omplen de somriures i rialles pujant i baixant molt envelats fent l’avió, fent la croqueta, jugant a l’amagada, passant estones de tranquil·litat collint flors, collint pinyes, amagant-se sota un avet, trobant insectes, contemplant  el cel, mirant i escoltant els ocells, seguint amb la mirada o el dit el camí que deixa un avió, construint cases amb trossets de pedra, formigó, pals… jugant a mames, germanetes… fent una cuineta amb terra, herbes, pinyes, fulles… mirant persones que van a fer un tomb, persones que van a l’hort, nenes i nens de l’escola que van a la pista, que van al rieral…

Tant i tant  hi anem i tant i tant en parlem que ha nascut la necessitat de posar-li un nom. Li diem:  La Baixada de l’olivera.

És un lloc simple, però, per a nosaltres,  és ple de vivències, ple de moments especials i molt bonics.

És un lloc meravellós!

Per cert, si hi aneu, veureu que hi ha dos cartells a fi de recordar als amos de gossos que recullin les  caques perquè, tot sovint, ho obliden!